Pronació del primer dit: alteració biomecànica en el pla coronal

És freqüent trobar a les nostres consultes “galindons” o hallux valgus amb rotacions del primer dit per causes multifactorials. Aquesta torsió és definida en bibliografies com a dit pronat, tot i que hi ha controvèrsia entre autors en classificar-la com a moviment pronador del dit o com una disposició fisiològica anòmala en el pla coronal.

Anatòmicament, l’adductor s’insereix a la superfície plantar i lateral de la base de la falange proximal, així com en el sesamoide lateral. Durant el procés de desplaçament de l’hallux valgus, l’adductor estarà directament implicat en la pronació de la falange i, per conseqüència, del primer dit.

Moltes de les sobrecàrregues en el primer dit seran conseqüència de l’hallux valgus o insuficiències del primer radi. La longitud dels metatarsians en conjunt és importantíssima en la fase de suport de l’avantpeu, així que alteracions en la fórmula metatarsal provocaran sobrecàrregues. És obvi que el tipus de calçat anatòmic jugarà un factor important a favor de la reducció de pressions sobre els metatarsians.

En el pla coronal i segons la inclinació i longitud del metatarsià, obtindrem una alineació en càrrega de cada ràdio. En casos on el primer metatarsià és més curt (índex minus), es provoca un desplaçament cap a la vora medial alhora que rota sobre si mateix. Això comporta subluxacions falàngiques i dels sesamoides a major o menor escala respecte al primer metatarsià. El desplaçament de l’hallux valgus (o galindó) cap a la vora medial, provocarà una transferència de càrregues als radis centrals amb el conseqüent augment de l’angle divergent intermetatarsal. Aquest angle és el resultat de la bisectriu entre els eixos del primer i del segon metatarsià en funció de la rotació en el pla coronal.

Esquema de l’angle divergent intermetatarsal. Vista superior de l’avantpeu normal en càrrega i vista inferior amb detall d’aquest angle. (pla coronal)