L’èczema dishidròtic. Clínica i tractament

L’èczema dishidròtic, també conegut com dishidrosi o pomfólix, és un èczema recidivant de caràcter crònic que es presenta en forma de vesícules de diferents grandàries en mans i peus. L’èczema dishidròtic no és una patologia contagiosa i sol aparèixer formant grups de vesícules amb contingut transparent o serohemàtic. La seva causa és desconeguda, encara que se l’associa amb alguna alteració immunològica de la pell. Els brots d’èczema dishidròtic sorgeixen en moments d’estrès o tensió nerviosa. L’èczema dishidròtic té una predisposició en pacients amb al·lèrgies múltiples, pell sensible o èczema atòpic.

L’èczema dishidròtic produeix petites vesícules en els laterals dels dits i plantes del peu al costat d’una sensació de dolor, pruïja i coïssor. Després de la desaparició de les vesícules, la pell afecta es descama fins que es regenera completament.

Si l’èczema dishidròtic cursa amb vesícules d’intensitat lleu o moderada, provoquen descamació de la pell; i, si les vesícules són grans, poden evolucionar a erosions i fissures. Hi ha pacients amb una aparença vesicular mentre que altres presenten una aparició més descamativa en aparició de fissures.

Si l’èczema dishidròtic s’infecta per bacteris pot arribar a implicar-se el quadre clínic mitjançant el desenvolupament de vesícules eritematoses i pústules. Les ganes intenses de gratar la lesió afavoreixen el risc d’infecció.

Pot existir engruiximent de la pell quan les vesícules reapareixen de forma erosiva.

Les vesícules de l’èczema dishidròtic desapareixen aproximadament en el termini de 2 o 3 setmanes. La curació mitjançant el tractament farmacològic adequat és més ràpida. A nivell tòpic, es drenen les butllofes més grans i s’aplica crema antibiòtica. Les compreses humides o fredes alleugen la simptomatologia.

Els tractaments d’elecció de l’èczema dishidròtic són:

1.- L’aplicació de la solució de permanganat de potassi.

2.- Crema tòpica d’esteroides amb la finalitat de millorar la descamació i eliminar la irritació.

3.- Bàlsam d’òxid de zinc.

4.- Hidratació de la pell per a pal·liar la sequedat de la pell o possibles esquerdes o fissures.

5.- Antihistamínics segons el grau de pruïja.

En casos greus, els tractaments farmacològics poden ser més agressius mitjançant l’aplicació de la ciclosporina, els retinoides i el metotrexat.