L’articulació subastragalina

L’articulació subastragalina (ASA) està formada per la cara inferior de l’astràgal i a la cara superior del calcani.

Per estabilitzar l’ASA, aquesta compta amb una sèrie d’estructures lligamentosas molt potents i ben adaptades per suportar la càrrega i les forces que rep durant la marxa. Els lligaments més importants són els següents:

• El lligament astragalocalcani, format per dues bandes i ubicat al sinus del tars, limita els moviments d’inversió i eversió.
• El lligament cervical, que s’encarrega de limitar la inversió.
• El lligament astragalocalcani posterior, el qual té menys funcionalitat en comparació amb els dos anteriors.

Els moviments que realitza l’ASA vénen determinats per un eix comú. Aquest eix és triplanar (cosa que permet moviments en els tres plans) i es dirigeix obliquament des de la part posterolateral del calcani cap al coll de l’astràgal. Aquest eix és angulat 42º en el pla transvers i 16º en el pla sagital.

Els moviments que realitza l’ASA són de pronació i supinació, que al seu torn engloben tres components diferents cada moviment i que varien segons que s’explori l’ASA en cadena cinètica oberta (CCO) o en cadena cinètica tancada (CCT).

En CCO (en descàrrega) amb supinació de l’ASA, el calcani s’inverteix, s’addueix i es plantarflexiona.

En CCO, la pronació de l’ASA s’acompanya d’una eversió, una abducció i una dorsiflexió del calcani. Així s’entén que l’astràgal no es mogui en CCO, i per això tot el moviment s’observa per un canvi de posició a la resta del peu.

En CCT (en bipedisme), el que passa és que l’astràgal sí que es mou, i per això quan hi ha moviment de pronació el calcani només pot realitzar l’eversió i l’astràgal s’encarrega de fer adducció i plantarflexió. En CCT amb el moviment de supinació, el calcani fa un moviment d’inversió, i l’astràgal fa dorsiflexió i abducció.

És molt important destacar que durant la marxa l’ASA s’encarrega de convertir un moviment en el pla transvers, com és la rotació de la tíbia, en moviments del peu en el pla frontal.

Referent als graus de moviment existents en l’ASA, només es pot mesurar el component en el pla frontal, és a dir, la inversió i l’eversió, oscil·lant el moviment d’inversió entre 5º-50º amb una mitjana de 20º i el d’eversió entre els 5º-26º amb una mitjana de 10º. Amb aquestes dades es dedueix que existeix el doble de moviment d’inversió que d’eversió. Malgrat aquests amplis rangs de moviment, només es necessiten de 6º a 12º per al desenvolupament d’una marxa normal. Aquests moviments s’han d’explorar també amb l’ASA neutra, que és la posició en la qual l’ASA ni prona si supina. Aquesta posició es troba quan no es palpa el cap de l’astràgal ni medialment ni lateralment.

Quant a la seva importància en el desenvolupament de la marxa, l’ASA té la funció d’adaptació i acomodació de la marxa i del peu a la superfície per la qual es camina. Això ho aconsegueix gràcies al moviment de pronació que converteix el peu en un adaptador a les irregularitats del terreny, ajuda a l’absorció de l’impacte durant la fase del xoc de taló. A més, amb la supinació de l’ASA, el peu es converteix en una estructura rígida que ajuda a la fase d’arrencada o propulsió.

Referent al moviment que l’ASA realitza en les diferents fases de la marxa, s’observa que en la fase de contacte o xoc de taló l’ASA passa d’estar supinada a estar pronada a causa de la força de reacció del sòl. A més, aquesta pronació ajuda a fer que la cama passi d’estar en rotació externa a anar cap a la rotació interna, i obliga així a l’adducció del peu. En la fase de suport total, l’ASA fa un moviment de supinació a causa de la rotació externa que realitza la cama. En arribar a la fase de propulsió, l’ASA continua supinant a causa del fet que també persisteix la rotació externa de la cama, fins a arribar a la fase de balanceig, en què, com que el calcani no té contacte amb el terra (CCO) l’acció del múscul extensor llarg dels dits provoca la pronació de l’ASA després de l’enlairament digital, resupinant després per la contracció del múscul tibial anterior i preparant-se així per a una nova fase de contacte.

Publicado en la página web:
www.metodopilardominguez.com