Detecció de lesions com la ‘pota d’oca’ mitjançant la valoració biomecànicaesportiva

La pota d’oca és una estructura tendinosa en la part interna del genoll que fa la unió dels músculs sartori, gràcil i semitendinós amb la tíbia i el peroné.

Sartori: Flexor, rotador extern i abductor del maluc. Flexor i rotador intern del genoll. Innervat pel nervi femoral.

Gràcil: Flexor i adductor del maluc. Flexor i rotador intern del genoll. Innervat pel nervi obturador.

• Semitendinós: Extensor del maluc.
• Flexor i rotador intern del genoll.
• Innervat pel nervi ciàtic.

Per tant, la pota d’oca està composta per músculs que principalment flexionen/estenen el maluc, abdueixen i addueixen el maluc, flexionen i giren a nivell intern el genoll. Donen molta estabilitat dinàmica a l’articulació del genoll, principalment al costat medial (zona interna del genoll). La pota d’oca, principalment, dona aquesta estabilitat a través de la resistència que posa a la rotació externa i tensió en el valg en genolls.

La lesió comporta una fallada biomecànica en la funció del genoll i, com a conseqüència en aquest cas, es produeix la inflamació i dolor de la part interna del genoll, just en la part tendinosa on es dona la unió dels músculs que componen la pota d’oca amb la tíbia i el peroné. La lesió s’ocasiona generalment a causa d’accions repetitives de flexió de genolls i impactes. Per això, el dolor és en realitat per tensió a causa del treball en una excessiva elongació i estrès mecànic per la rotació externa excessiva de genoll (en lloc de sostenir en rotació interna).

El tractament davant el dolor és a través de tècniques de fisioteràpia per a baixar la inflamació i d’exercicis que ajudin a enfortir per a prevenir la lesió.

Però, ¿com podem prevenir exactament la lesió de la pota d’oca? La lesió ¿és deguda a un sol factor/mecanisme o és multifactorial? ¿Es desenvolupa la lesió igual en totes les persones?

En la lesió de la pota d’oca, el que realment està succeint a nivell biomecànic és que, a conseqüència dels impactes i flexions repetitives, per alguna raó, la biomecànica del genoll està alterada, i li provoca una inestabilitat. Aquesta inestabilitat articular del genoll (tíbia) fa girar en rotació externa, comportant una disminució del valg i afectant canvis biomecànics.

El problema pot ser encara més dolorós quan a nivell biomecànic s’observa que el fèmur rota internament amb més graus del normal o existeixen altres factors com febleses o escurçaments musculars a nivell d’altres articulacions, que la tècnica de carrera no sigui l’adequada, calçat inadequat, volum d’entreno alt, terreny irregular, etc.

L’alteració biomecànica pot, per tant, ser deguda a diferents factors, però ens centrarem en els musculars. Pot no ser només degut a la feblesa dels músculs de la pota d’oca, sinó també a escurçaments o excessiu treball dels músculs antagonistes, els que “propicien” la rotació externa del genoll, que podrien estar escurçats i tibin massa cap a rotació externa del genoll.

Per a entendre què està succeint, es poden fer diferents tests a nivell de comprovació de l’estat de la musculatura en decúbit o a través de diferents exercicis que ajudin a detectar possibles escurçaments musculars o anomalies en les articulacions que ens puguin donar una idea de què pot estar succeint perquè es produeixi aquest dolor i lesió.

No obstant això, el dolor se sent corrent i la biomecànica del corredor pot ser molt diferent entre exercicis funcionals i la carrera. Per això, a més d’aquests tests musculars, la valoració biomecànica durant la carrera és la que ens ajudarà a detectar molt concretament quina és l’alteració biomecànica a nivell del genoll, com estan girant els malucs (fèmur), genolls (tíbia) i, en conseqüència, si la pelvis està també estabilitzada en els moviments o si els moviments en els turmells poden estar ocasionant major estrès al genoll i, per tant, agreujant la lesió.

>>> Us presentem un cas pràctic sobre un corredor <<<

Pateix la lesió de pota d’oca en el genoll esquerre. A vegades sent dolor en la part anterior del maluc (zona de sartori) esquerra, sobrecàrrega en tensor de la fàscia lata esquerra, no treballa gaire la força ni prepara el seu cos per als impactes repetitius en córrer. Per tant, ja tenim un primer indici que aquest corredor no treballa la musculatura per a prevenir lesions del corredor. Durant els tests funcionals presenta:

• Baix control de l’estabilitat pelviana, tanmateix en carrera no. Això és pel fet que la seva biomecànica, per desconeixement de com fer l’exercici, és incorrecta. No obstant això, en córrer no presenta basculació pelviana perquè té bona tècnica i l’entrena.
• Presenta un escurçament excessiu en l’abducció de maluc esquerre en el test de Thomas que atribuïm a l’escurçament del tensor de la fàscia lata.
• Asimetries de força entre dreta i esquerra en quàdriceps, ísquios, glutis mitjà i glutis majors. Sobretot en quàdriceps i gluti major, on la força és major en dreta. Això ens denota aquesta falta de treball de força. En fatiga, aquestes asimetries poden ser lesives, ja que les musculatures preponderants prendran major protagonisme, sobrecàrregues i un treball asimètric en carrera que pot ser lesiu perquè està desprotegint les articulacions principalment en els impactes.
• Els resultats de la biomecànica ens mostren que existeixen asimetries a nivell de rotacions de malucs i genolls, abd-add de malucs i genolls. Per tant, el mecanisme lesional està molt localitzat, en aquest cas, en el genoll esquerre perquè es produeixi la lesió de pota d’oca, principalment en el suport mitjà (20% del cicle de gambada), pel següent:

Foto 2. Cinemàtica articular de malucs, genolls i turmells en el pla frontal i transversal. En color verd es representa el costat dret, en color vermell es representa el costat esquerre.

• Maluc esquerre en major abducció que la dreta durant tota la gambada, principalment en el suport mitjà, on la diferència és de fins a 10 graus, molts graus per a ser un moviment en el pla frontal.
• Genoll esquerre en var i dret en valg, uns 10 graus de diferència, molts graus per a ser un moviment en el pla frontal.
• Maluc dret en major rotació interna, principalment en el suport mitjà, fins a 10 graus, molts graus per a ser un moviment en el pla transversal.
• Genoll esquerre en major rotació externa que la dreta, principalment en el suport mitjà, fins a 10 graus, molts graus per a ser un moviment en el pla transversal.

Cinemàtica articular de malucs, genolls i turmells en el pla frontal i transversal.

En color verd es representa el costat dret, en color vermell es representa el costat esquerre.

El genoll en el moment del suport mitjà és quan està en la seva màxima flexió. Per tant, els flexors de la pota d’oca han d’estar treballant al màxim per l’estabilització del genoll, sostenint el valg (cal que el valg es pugui donar en la seva justa mesura), evitant la rotació externa del genoll i, específicament, mirem al gràcil que no està realitzant aquesta adducció suficient del maluc esquerre per una possible elongació associada a aquesta feblesa. Aquests mecanismes estan fallant en el genoll esquerre. A més, el que es produeixi major rang de mobilitat en abducció o menor en l’adducció del maluc esquerre, que atribuïm a un múscul gràcil feble o pot ser també degut a un tensor de la fàscia lata escurçat. A nivell biomecànic, els músculs que componen la pota d’oca poden estar afeblits, no donant estabilitat al genoll i, a més, un tensor de la fàscia lata escurçat tensionant més del què cal en abducció del maluc esquerre.

Recordem que, a més, hi havia una asimetria en la força de quàdriceps, 17% més forta el dret que l’esquerre, per la qual cosa l’absorció de l’impacte en el genoll esquerre serà menor, genoll més desprotegit, que donarà lloc al fet que, juntament amb els altres factors esmentats, es doni lloc a aquesta potencial lesió de la pota d’oca i dolor.

Foto 4. Diferència de longitud entre el múscul gràcil dret i esquerre

A més, el programa d’anàlisi biomecànica ens proposa altres mètriques interessants com la longitud dels diferents músculs. Entre ells, observem la longitud del múscul gràcil esquerre, el qual s’observa més elongat en diferents moments com en la flexió del genoll en el suport mitjà o en la flexió de genoll en la fase de vol. Per tant es confirma aquesta elongació i feblesa del múscul gràcil esquerre.

Aquest és el resum del mecanisme biomecànic incorrecte que està succeint en aquest corredor. No obstant això, aquest mecanisme pot ser diferent i amb les mateixes conseqüències en un altre corredor. Per això, les lesions són multifactorials i, per tant, la solució per a cada corredor té matisos diferents.