Ortesi de peu i turmell

7 març, 2014/0 Comments/in Articles, Estudis biomecànics, Ortopodologia Ortopèdia/by Miguel Ángel Baños Bernad

Les ortesis de turmell, també conegudes com AFO (ankle foot orthosis), són dispositius d’ús freqüent en la nostra pràctica diària davant pacients que presenten anomalies dinàmiques severes. Aquest tipus d’ortesi és una fèrula externa adaptada a l’extremitat inferior que modifica l’estructura neuromusculoesquelètica i la seva funcionalitat. La fèrula antiequí realitza una flexió plantar en la fase de suport del taló i provoca la flexió dorsal del peu tant en la fase de balanceig com d’enlairament durant la marxa. Durant la fase de repòs ajuda la correcció postural. S’utilitza en paràlisi espàstica, pacients traumàtics, hemiplegia per accident vasculocerebral, retracció aquíl·lea en paràlisi cerebral infantil, així com limitacions de la dorsiflexió del peu de diferent índole. Aquests pacients presenten una caiguda brusca de l’avantpeu a causa d’una hipotonia o absència de la musculatura extensora de l’extremitat. Això obliga el pacient a forçar exageradament en cada pas la flexió del genoll i el maluc per evitar arrossegar els dits per terra. Una característica de la marxa d’aquests pacients és el contacte inicial del peu amb el terra mitjançant l’avantpeu a diferència del primer xoc amb el taló (que és el gest biomecànicament correcte). En pacients que reuneixin determinades condicions, confeccionem fèrules articulades que permeten una certa mobilitat en flexió plantar en la fase de suport i una flexió dorsal en la fase de balanceig. Amb això evitem la rigidesa del peu a 0 graus respecte a la cama així com l’atròfia muscular i transtorns osteoarticulars a llarg termini a causa de la summa limitació dinàmica d’aquesta fèrula. És molt important realitzar un motlle negatiu en descàrrega per compensar la posició del retropeu i de l’avantpeu.