Biomecànica del motociclisme

Contacte

Únicament per biomecànica del motociclisme i bike fitting
Gran Via Carles III, 63 baixos, 08028 Barcelona

biomecanicadeportiva@institutcataladelpeu.com

Prova biomecànica de la frenada:

L’institut català del peu i Julia Muñoz de Pilotos DAR s’uneixen per començar un nou projecte únic a Espanya i Europa sobre biomecànica esportiva al motociclisme.

La frenada és un dels gestos més importants en la conducció i moltes vegades el que marca la diferència entre dos pilots, dues posicions. La valoració biomecànica sobre el rendiment en la frenada, fonamentada en evidència científica, sorgeix per demostrar que el rendiment físic dels pilots de motociclisme és mesurable en aquesta acció i, a partir dels seus resultats, podem ajudar-los a millorar i com.

La prova consisteix en un test sobre el simulador CKU amb càrrega per avaluar el rendiment d’un pilot en el gest de la frenada. Per això fem servir diferents tècniques biomecàniques com l’electromiografia muscular i fotogrametria 3D, i, a més, altres tècniques com les de valoració quantitativa de les forces o escales qualitatives de l’esforç.

Prova biomecànica de la frenada:

L’institut català del peu, Julia Muñoz de Pilotos DAR i l’institut Saló Darder s’uneixen per començar un nou projecte únic a Espanya i Europa sobre biomecànica esportiva al motociclisme.

La frenada és un dels gestos més importants en la conducció i moltes vegades el que marca la diferència entre dos pilots, dues posicions. La valoració biomecànica sobre el rendiment en la frenada, fonamentada en evidència científica, sorgeix per demostrar que el rendiment físic dels pilots de motociclisme és mesurable en aquesta acció i, a partir dels seus resultats, podem ajudar-los a millorar i com.

La prova consisteix en un test sobre el simulador CKU amb càrrega per avaluar el rendiment d’un pilot en el gest de la frenada. Per això fem servir diferents tècniques biomecàniques com l’electromiografia muscular i fotogrametria 3D, i, a més, altres tècniques com les de valoració quantitativa de les forces o escales qualitatives de l’esforç.

Aspectes millorables i com treballar-los correctament:

Mentre el pilot fa el test, mesurem diferents paràmetres a través de tècniques instrumentals biomecàniques. Per exemple, a través de l’electromiografia mesurem i coneixem com s’activen els músculs implicats i com aquests canvien. El que ens permet conèixer com i quan s’arriba a una possible fatiga muscular en l’acció de la frenada, quan i en quina fase, coneixent els punts febles del nostre pilot i, per tant, els que s’han de treballar més i com.

Sistema d’anàlisi fotogramètric:

Al mateix temps del registre electromiogràfic, registrem el moviment a través de la fotogrametria 3D, el que ens permet conèixer paràmetres com angles al tren inferior i, principalment, superior en les diferents fases de l’acció de frenada, com canvien aquests angles al llarg del test per l’estrès muscular al què està sotmès el pilot, les velocitats i acceleracions en els moviments… i s’objectiva la importància en els seus canvis d’acord l’esforç comença a ser exigent, coneixent en quins músculs hem de focalitzar-nos i com.

Sistema d’anàlisi fotogramètric:

Al mateix temps del registre electromiogràfic, registrem el moviment a través de la fotogrametria 3D, el que ens permet conèixer paràmetres com angles al tren inferior i, principalment, superior en les diferents fases de l’acció de frenada, com canvien aquests angles al llarg del test per l’estrès muscular al què està sotmès el pilot, les velocitats i acceleracions en els moviments… i s’objectiva la importància en els seus canvis d’acord l’esforç comença a ser exigent, coneixent en quins músculs hem de focalitzar-nos i com.

Llista d’aspectes que es tenen en compte:

Hi ha altres paràmetres molt importants en el mesurament del rendiment d’un pilot que també són mesurats, com la força màxima, la força a vèncer en frenada, la resistència a l’esforç, el nivell d’esforç percebut, la pèrdua de força després del test… i altres, com el nivell concentració, coordinació, fatiga…

Punts en els quals millorar:

Els resultats globals del test ens permeten conèixer què ha de millorar un pilot per a millorar a la frenada. Ja que aquest test ens permet conèixer si cal reforçar uns músculs específics, grups musculars, força resistència, força màxima, força explosiva o altres paràmetres mesurats.

Punts en els quals millorar:

Els resultats globals del test ens permeten conèixer què ha de millorar un pilot per a millorar a la frenada. Ja que aquest test ens permet conèixer si cal reforçar uns músculs específics, grups musculars, força resistència, força màxima, força explosiva o altres paràmetres mesurats.

És un test per a pilots de velocitat, a partir d’edats de 15-16 anys, pilots de nivell professional i amateur. Pot ser aplicat en qualsevol moment de la temporada, però l’ideal és fer-se unes 3 valoracions. Una a la pre-temporada, una altra a l’inici de la temporada i una altra al començament de la segona meitat de la temporada. D’aquesta manera podem planificar una temporada, amb objectius concrets, factibles i mesurables.

Avís

La informació proporcionada en el lloc web no reemplaça si no que complementa la relació entre el professional de salut i el seu pacient o visitant i en cas de dubte s’ha de consultar amb el seu professional de salut de referència.

Biomecànica del motociclisme

Contacte

Prova biomecànica de la frenada:

Prova biomecànica de la frenada:

Aspectes millorables i com treballar-los correctament:

Sistema d’anàlisi fotogramètric:

Sistema d’anàlisi fotogramètric:

Llista d’aspectes que es tenen en compte:

Punts en els quals millorar:

Punts en els quals millorar:

Entrades relacionades

L’Institut Català del Peu realitza una anàlisi biomecànica al pilot Xavi Cardelús

L’Institut Català del Peu realitza una anàlisi biomecànica al pilot Xavi Forés

Entrevista a “La Vanguardia” a Miquel Àngel Baños Bernad sobre la innovació biomecànica en esportistes.

Qualitat:

Serveis

Som part de:

Últimes entrades

Ajudes socials: