La hiperhidrosi és una malaltia que es caracteritza per l’augment de producció de suor d’una forma crònica. Una persona normal sua quan està exposada a temperatures altes, quan fa exercici o en situacions nervioses d’estrès. D’aquesta manera, es regula la temperatura, s’eliminen toxines i es protegeix la pell. En el cas de la hiperhidrosi, l’augment de la producció de suor ocorre sense aquests desencadenants.
Comença a la pubertat o a edats primerenques i pot durar tota la vida si no es realitza cap tractament. La causa de la hiperhidrosi està en un sobreestímul del sistema nerviós simpàtic (pertanyent al sistema nerviós autònom). El resultat és una producció de suor per part de l’organisme més gran que la que necessita per regular la temperatura corporal.
Segons les àrees corporals afectades, es distingeixen quatre tipus de sudoració: axial, palmar, plantar i facial.
Segons l’origen de la sudoració, es distingeixen dos tipus ben diferenciats:
- Hiperhidrosi primària: sense causa i amb aparició al llarg de la vida. Afecta a mans, peus i aixelles i sol tenir un caràcter hereditari.
- Hiperhidrosi secundària: provocada per trastorns de la glàndula tiroïdal, infeccions, menopausa, tumors, obesitat i diabetis mellitus.
Aquesta classificació abasta la hiperhidrosi orgànica, si bé la sudoració per motius nerviosos o emocionals hauríem de diferenciar-la en un apartat de hiperhidrosi no orgànica.
Com a conseqüència de l’excés de sudoració, el pacient pot desenvolupar infeccions per fongs, dermatitis per contacte, així com trastorns de la pell com la mala olor, la irritació, la descamació i la pigmentació.
La coloració cutània pot ser rosada o blanquinosa i pot presentar fissures i descamació. Si la zona afectada per l’excés de sudoració desprèn una olor fètida, es denominarà bromohidrosi. La bromohidrosi és conseqüència de la descomposició de la suor per part de bacteris i llevats.
El tractament de la hiperhidrosi és divers:
- Solucions antitranspirants tòpiques amb concentracions elevades de clorur d’alumini (hexahidratat) o àcid bòric. Com a contraindicacions pot arribar a irritar la pell.
- Iontoforesi. L’administració de corrent elèctric de baix voltatge a través de la pell bloqueja en certa mesura els conductes sudorípars. S’han de realitzar diverses sessions d’entre 10 i 20 minuts d’aplicació i no sempre és eficaç.
- Medicaments anticolinèrgics. El glicopirrolat i l’oxibutinina són dos exemples, encara que cal valorar-ne l’administració ja que poden provocar efectes secundaris.
- Simpatectomia toràcica mitjançant videotoracoscòpia (sempre que els tractaments dermatològics no resolguin el problema).
L’excés de suor pot provocar en el pacient un estrès emocional per situacions d’inseguretat i vergonya que afectin les seves relacions personals, laborals i socials.
És important realitzar per part del professional una bona educació sanitària que contempli des dels hàbits higiènics adequats al cas, fins al coneixement de calçats i peces a utilitzar per part del pacient.
