El linfedema és una malaltia única que cursa amb edemes localitzats majoritàriament als braços i a les cames. L’obstrucció dels canals limfàtics produeix aquest edema i sol produir-se per una insuficiència del sistema limfàtic que acumula limfa als espais intersticials del teixit subcutani. La limfa és un líquid clar portador de limfòcits i plasma que està lligat a la funció de drenatge i de defensa immunitària. La seva acumulació provoca pèrdua dels plecs cutanis, pesadesa de cames, pell tensa i brillant amb aparició de butllofes o berrugues farcides de líquid transparent, així com rigidesa articular.
El linfedema pot ser:
1. Primari: passa quan els conductes i ganglis limfàtics no poden transportar proteïnes i altres molècules per ser absorbits pel sistema venós. És poc freqüent i de tipus hereditari. Els símptomes poden aparèixer en el naixement o al llarg de la vida.
2. Secundari: com a conseqüència de radioteràpia per afectació tumoral dels ganglis limfàtics, exèresi quirúrgica d’aquests, paràlisi, insuficiència venosa crònica i traumatismes.
Hi ha quatre tipus de linfedema segons la seva distribució, localització i aspecte dels conductes limfàtics.
A). Tipus 1: sol ser asimptomàtic. S’aprecien anomalies als col·lectors grans i no en els limfàtics inicials.
B). Tipus 2: en aquest grau la pell s’enfonsa quan s’hi exerceix pressió. La inflamació disminueix en elevar l’extremitat. Hi ha una hipoplàsia de col·lectors i hiperplàsia de xarxes limfàtiques inicials.
C). Tipus 3: la pell està endurida, no s’enfonsa en exercir pressió i la inflamació no disminueix en elevar l’extremitat. Els col·lectors i limfàtics inicials estan eixamplats.
D). Tipus 4: absència de ganglis limfàtics a la pell i cursa amb bonys o prominències de la pell. Es denomina elefantiasi limfàtica.
El linfedema es diagnostica mitjançant la linfoescintigrafía i la linfografia isotòpica (visió dels vasos limfàtics mitjançant contrast), si bé l’historial, l’exploració, la TAC o la ressonància magnètica poden confirmar el diagnòstic.
Els tractaments més comuns en aquesta patologia són:
1. Drenatge limfàtic manual (ajuda a crear vies de drenatge alternatives)
2. 2. Cinesiteràpia (exercicis per millorar la circulació de la limfa)
3. 3. Embenats compressius (ajuden a reabsorbir l’edema)
4. 4. Cirurgia (anastomosi limfàtica venular)
És molt important en aquests casos prevenir les infeccions mitjançant una higiene exhaustiva. I en el cas de produir-se una infecció (linfangitis) sol anar acompanyada de dolor, envermelliment, augment d’edema i febre.
