En aquest article us mostraré les amputacions adquirides més freqüents que vénen a la nostra consulta.
L’amputació és l’únic tractament possible a una situació d’afecció d’un membre amb nul·la resposta a altres tractaments medicoquirúrgics més conservadors. L’amputació té múltiples causes tals com malalties vasculars, infeccions, traumatismes i malformacions genètiques.
Sempre que s’opta per una amputació, s’han de valorar paràmetres tan importants com el teixit cutani sa, la capacitat del braç de palanca, la bona irrigació sanguínia, que resulti indolora, que la cicatriu quedi en lloc correcte i que la secció del nervi principal quedi per damunt de l’amputació. L’amputació de dits es realitza en patologies molt específiques i es procura conservar els altres dits sempre que no siguin dolorosos o molt deformes. No donen importants alteracions dinàmiques, a excepció del primer dit. L’amputació del primer dit té com a conseqüències la luxació metatarsofalàngica del segon radi, lesions distals del segon i tercer dit, sobrecàrrega de la resta de caps metatarsals, dits en urpa, sesamoiditis, mal perforant plantar, etc.
El tractament del primer dit s’acostuma a basar en un suport plantar mentre que a la resta de dits utilitzem ortesis de silicona per evitar possibles deformacions dels dits contigus. El suport plantar del primer dit amputat ha de redistribuir les càrregues sobre la superfície plantar. Amb aquesta finalitat, confeccionem un suport semirígid que eviti les alteracions morfològiques de l’arc intern del peu i farcim l’espai amputat amb un material viscoelàstic. L’amputació d’avantpeu més freqüent és la resecció total de falanges i epífisis metatarsals. Cal evitar complicacions com l’equinisme. El tractament més correcte serà l ‘elaboració d’un suport plantar estabilitzador unit a una pròtesi de l’avantpeu amputat.
Una altra amputació és la supracondília estàndard. En aquests casos realitzem una pròtesi personalitzada del monyó adaptable a una pròtesi prefabricada de l’extremitat. Cal tenir en compte que aquests monyons acostumen a tenir variacions morfològiques amb el pas del temps. Els objectius de les pròtesis en general són preservar la funció de l’extremitat i protegir la resta del membre. En articles a venir en parlarem amb més detall.
