Institut Català del Peu

Biomecànica: articulació del tormell

Consta de les articulacions entre la tíbia peronea distal i l’aspecte superior de l’astràgal, i es denomina tibioperoneu distal, tibioastragalina i peroneoastragalina.

Els lligaments més rellevants són el deltoïdal a nivell medial i el lligament tibioastragalí anterior i posterior, tibiocalcani i tibioescafoide a nivell lateral.

L’astràgal és un os singular pel fet que no té insercions musculars, però en canvi està cobert de superfícies articulars i d’insercions lligamentoses.

Amb les seves respectives articulacions, executa els moviments de flexió dorsal i plantar, adducció, abducció, pronació i supinació.Per tot plegat, en realitzar l’exploració hem de tenir presents i observar els trets de moviment.

L’eix de moviment del turmell és de flexió dorsal i abducció, i de flexió plantar i adducció.

La major part del moviment succeeix en la fase de suport total durant la marxa.

L’amplitud de moviment varia entre individus, depenent de la configuració òssia, la flexibilitat muscular i l’estabilitat lligamentosa.

Per a una marxa “normal” són necessaris, aproximadament, 10º de flexió dorsal i 20º de flexió plantar.

En la fase dinàmica, els graus de flexió dorsal permeten a la tíbia rodar sobre el peu, just abans de l’elevació del taló.

El turmell realitza la flexió dorsal, a causa del fet que el peu es troba en supinació.

La flexió dorsal capacita el peu per salvar obstacles en la fase oscilatòria i ajuda la tíbia a moure el peu en la fase de suport proporcionant propulsió al final de la fase de suport dinàmica.

La flexió plantar és necessària per proporcionar prou força propulsiva al final del període de la marxa.

El moviment que es fa durant la marxa es pot dividir en tres fases:

a / Fase de contacte: el taló xoca contra el terra resultant una flexió plantar del peu fins que els músculs pretibials guanyen força per resistir aquest moviment i provoquen una desacceleració i la distribució de pes.
b / Fase de suport total: quan el genoll s’estén amb la càrrega de l’avantpeu, la tíbia avança sobre el peu fix i causa una dorsiflexió d’aquest.
c / Fase de propulsió activa: la tíbia avança amb l’elevació del taló plantar flexionant el peu. Una vegada el taló s’ha elevat prou, el genoll pot flexionar-se.

La propulsió col·loca el centre de gravetat i de pressió anterior a la font de suport, i provoca la força més important de progressió en dinàmica.

Publicado en:
www.metodopilardominguez.com

Exit mobile version